minimàlia - la frase del dia - autors


Vicent Alonso
D’una a l’altra riba, hi ha qui perd fins i tot els mots. D’altres els fan servir per cuirassar l’amargura. [+]
No debades, vivim per mostrar el més gran dels tresors: les solituds que compartim, cada instant en què batega el verb, totes les músiques de l’aigua. [+]
Imagine la saviesa de Déu com un immens desert i dic només el meu silenci: aquell que ni és llindar ni gimnàstica de manteniment ni compàs d’espera. [+]
Ara, em deixe anar amb l’olor tossut de la palla cremada i faig meu que és etern el que passa aviat; mentida, les més grans i solemnes veritats; i la poesia, l’única prova concreta de l’existència de l’home. [+]
I em pregunte si té sentit recordar més del compte, si és bo gravar les paraules sobre les tombes de tants silencis. [+]
I vaig i vinc pels corredors del temps, sense saber ben bé per què, ni on ni com, només pel plaer de deixar cada ombra al seu lloc, cada paraula als seus llavis, entre silencis. [+]
Arribarà, sí, la mort i callarem en el moment just quan comencen a parlar altres silencis, com aquest meu que ara mateix estenc damunt els versos dels teus himnes. [+]
No és lluny el lloc on vaig aprendre que és difícil saber i que el valor sempre és dels altres. [+]
No passen els anys debades. Ni els mots, que ens serviren per viure’ls. I m’enamora el joc de dir-los com van ser dits. O com altres diuen que ho foren. [+]
mirar és alguna cosa més que dirigir els ulls cap a un lloc
concret. com si els ulls foren els miradors de l’ànima.
[+]

Torneu a la pàgina anterior